Les persones que han estat afectades per COVID-19 i que han necessitat atenció a la Unitat de Cures Intensives (UCI) o han requerit atenció hospitalària perllongada, al tornar al seu domicili mantindran una sèrie de seqüeles respiratòries, físiques, cognitives, sensorials i emocionals que afectaran directament a la capacitat de:
realitzar les activitats de la vida diària bàsiques
mantenir rols significatius i hàbits i rutines saludables
realitzar activitats d’oci i temps lliure
participar socialment en el seu entorn
La persona que ha hagut d’afrontar l’estància a la UCI, fet que constitueix un esdeveniment estressant i potencialment traumàtic, ha de fer front a retornar al domicili envoltat de circumstancies crítiques i especialment adverses a nivell psicosocial que poden afectar la seva salut mental, provocant que experimenti emocions que afectin directament a les seves ocupacions:
sentiments de cansament i fatiga
confusió
ansietat
desorganització
estrès
Per tal de garantir la integració òptima de la persona en el seu medi i entorn habitual, la terapeuta ocupacional juntament amb la família, aborda les funcions alterades que presenta l’individu, informant i assessorant sobre possibles adaptacions de l’entorn i millores de l’ambient desenvolupant una ocupació satisfactòria diària i cercant l’equilibri ocupacional adaptat a la nova situació.
Els objectius que es planteja la Teràpia Ocupacional per rehabilitar a la persona que ha tornat al seu domicili després de l’ingrés hospitalari per afectació de COVID-19, són:
Maximitzar independència i funcionalitat en les activitats de la vida diària, activitats productives, activitats d’oci i temps lliure i descans.
Evitar el sedentarisme, procurant equilibri entre les àrees ocupacionals, ajustant el temps dedicat a les activitats de la vida diària, activitats productives, activitats d’oci i temps lliure i descans.
Millorar les destreses sensorials i perceptuals, destreses motores i praxis, destreses de regulació emocional, destreses cognitives i destreses de comunicació i socials
Identificar les barreres de l’entorn i les limitacions funcionals i cognitives que impedeixin l’autonomia de la persona, eliminant-les o modificant-les segons el cas.
Avaluar i proposar productes de suport que facilitin la independència funcional.
Determinar la necessitat de dispositius de recolzament terapèutic, així com fèrules i ortesis que fomentin la independència funcional.
Incrementar la motivació de la persona, aconseguint la seva implicació en el tractament i ajudant-la a reinterpretar els seus rols.
Col·laborar en la reorientació professional o laboral de la persona.
Proporcionar informació sobre noves oportunitats d’oci.
Ensenyar a la persona a viure amb les seves limitacions.
Ensenyar al cuidador principal mesures d’autocura en el maneig del pacient aconseguint la màxima col·laboració per part d’aquest i evitar la sobreprotecció.
Ensenyar tècniques de conservació d’energia per minimitzar la despesa energètica i millorar el maneig dels símptomes respiratoris.
Ensenyar a generalitzar i incloure les tècniques respiratòries apreses en altres disciplines al realitzar les activitats de la vida diària.
Educar al familiar o cuidador sobre els nous mètodes de portar a terme les activitats de la vida diària, per facilitar l’aprenentatge i oferir el temps necessari a la persona per a realitzar-les.
Millorar la qualitat de vida de la persona amb afectació respiratòria, aconseguint realitzar les tasques quotidianes amb el mínim esforç i dispnea possible.
Evitar nous ingressos hospitalaris.
Les intervencions que realitza el terapeuta ocupacional un cop la persona ha tornat al seu domicili després de l’ingrés hospitalari per afectació de COVID-19, són:
Entrenament de les activitats de la vida diària, activitats productives, activitats d’oci i temps lliure en les que la persona presenti alguna limitació.
Aplicació dels principis ergonòmics per a la salut en les activitats de la vida diària (economia articular, simplificació de la tasca, tècniques de conservació d’energia, higiene postural). Sobretot en persones que presenten dificultats cardiorespiratòries, augmentant la tolerància a l’esforç, maneig de la dispnea i anticipació a la mateixa.
Adaptacions físiques i cognitives de l’entorn.
Planificar, dissenyar i graduar les activitats de la vida diària per aconseguir un equilibri de despesa energètica al llarg del dia i no arribar a l’esgotament i abandonament de les tasques.
Entrenament d’estratègies facilitadores i/o compensatòries de les funcions i/o destreses perdudes.
Valoració, disseny, educació i entrenament en relació a fèrules, pròtesis, ortesis i productes de suport.
Entrenament en l’ús de productes de suport i dispositius de recolzament terapèutic per a la realització de les activitats de la vida diària (ajudes per a l’alimentació, higiene, vestit, tasques de la llar, mobilitat, etc), activitats productives, activitats d’oci i temps lliure.
Entrenament de les tècniques de relaxació i de control / gestió emocional, tant per la persona afectada com pel cuidador, en relació als símptomes d’estrès post-traumàtic que pot presentar.
Entrenament a la família i/o cuidadors de les tècniques de maneig de la persona per potenciar la seva independència i minimitzar la sobreprotecció.
Valoració / ajust dels hàbits, rutines i rols de la persona que s’adeqüin a una realització satisfactòria en la ocupació del dia de forma equilibrada, atenent als dèficits que presenti la persona i les demandes requerides de la societat .
Activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, específicament en l’actual pandèmia del COVID-19.
Recolzament en el procés de recuperació psicosocial de la persona, afavorint la consolidació de una identitat positiva i la construcció d’una vida amb sentit, en la que tingui el màxim control sobre les ocupacions que realitza.