Tot i experimentar les primeres dificultats o símptomes evidents, les persones diagnosticades d'Alzheimer, al principi, poden fer sense ajuda la majoria de les seves activitats quotidianes.

No obstant això i a mesura que la malaltia progressa, la persona amb Alzheimer experimentarà una pèrdua d'autonomia i necessitarà, cada vegada més, l'ajuda d'altres per dur a terme les activitats diàries. Quan la malaltia està molt avançada, aquesta ajuda serà necessària per realitzar fins i tot les tasques més simples, com vestir-se o menjar.

Però mentre això no passa, cal procurar fomentar la seva autonomia i potenciar al màxim les capacitats cognitives que encara estiguin preservades. Per això, és important establir unes rutines quotidianes que facilitin la fluïdesa en la seqüència d'activitats (per exemple: després d'esmorzar, rentar-se, per després vestir-se i sortir a passejar ...) i implicar la persona amb Alzheimer en aquelles tasques de la casa que encara pugui realitzar per si mateixa o col·laborar-hi (parar la taula, estendre la roba...).

És evident que amb l'arribada del diagnòstic canviaran moltes coses del dia a dia. Tant és així que, a més d'aprendre sobre la malaltia i la nova realitat a la qual s'enfronten, és important que cuidadors i familiars coneguin una sèrie de pautes que facilitaran la gestió de les activitats quotidianes de la persona amb Alzheimer.


Simplificar


Les persones amb Alzheimer es desenvolupen millor en entorns senzills, ordenats i poc carregats, sense elements superflus. Aquesta simplificació també es pot aplicar a la realització d'activitats diàries, com per exemple, limitant-li les opcions de roba que pot escollir per vestir-se. És aconsellable que a l'armari hi hagi només la roba de temporada o col·locar sobre el llit un parell de mudes adequades perquè la persona afectada pugui escollir-ne una. Al bany, és preferible deixar a la vista únicament aquells productes d'higiene que sabem que aquesta persona ha d’utilitzar.


Només supervisar, mentre sigui suficient


No cal anticipar-se a la incapacitat. Una persona afectada d'Alzheimer, sense pressió i amb paciència, acostuma a poder fer moltes més coses que les esperades pel seu cuidador. A més, cal tenir en compte que supervisar, de manera subtil i sense intervenir, permet detectar noves dificultats i planificar el futur més immediat.


Fraccionar


També és important fragmentar en petits assoliments les activitats quotidianes de la persona afectada, procurant que s'hagi completat un pas de l'activitat abans de continuar amb el següent. Per exemple, donar-li d'una en una les peces de roba a l'hora de vestir-se o servir-li els plats un després d'un altre, en lloc de disposar-los tots alhora a la taula.


Donar temps


Cal evitar donar-li presses i planificar les rutines comptant amb un ampli marge de temps per a la seva realització, procurant així minimitzar les reaccions d'impaciència.


Ajudar, però no resoldre


Per potenciar al màxim l'autonomia de la persona amb Alzheimer, així com la seva autoestima i el seu sentiment d'utilitat i seguretat en si mateixa, és important afavorir que faci i participi en tot allò que encara pugui fer. Podem aportar l'ajuda necessària però, mentre sigui possible, cal procurar que sigui ella qui ho realitzi.


Mantenir les rutines


Les rutines i els horaris regulars són un gran aliat de les persones amb Alzheimer, ja que faciliten la previsió de què succeirà al llarg del dia. No obstant això, no cal ser massa rígid i és convenient optar per certa flexibilitat si la persona es mostra inquieta en excés i es nega a cooperar.

És recomanable procurar mantenir els mateixos hàbits que la persona tenia abans de l'aparició de l'Alzheimer (per exemple, si s'afaitava abans o després de la dutxa o si li agradava dutxar-se a la tarda o al matí).


Fomentar l'activitat física i l'estimulació cognitiva i funcional


És convenient que la persona amb Alzheimer participi en les ocupacions quotidianes i que tingui espais d'oci i d'activitat. Cal procurar que mantingui una bona condició física, facilitant-li el moviment i la psicomotricitat, així com l'estimulació cognitiva. Tot això contribuirà que mantingui el màxim temps possible la seva autonomia.

  • mcterapiadomicili

Actualizado: 21 de jul de 2020



Les persones que han estat afectades per COVID-19 i que han necessitat atenció a la Unitat de Cures Intensives (UCI) o han requerit atenció hospitalària perllongada, al tornar al seu domicili mantindran una sèrie de seqüeles respiratòries, físiques, cognitives, sensorials i emocionals que afectaran directament a la capacitat de:


  • realitzar les activitats de la vida diària bàsiques

  • mantenir rols significatius i hàbits i rutines saludables

  • realitzar activitats d’oci i temps lliure

  • participar socialment en el seu entorn


La persona que ha hagut d’afrontar l’estància a la UCI, fet que constitueix un esdeveniment estressant i potencialment traumàtic, ha de fer front a retornar al domicili envoltat de circumstancies crítiques i especialment adverses a nivell psicosocial que poden afectar la seva salut mental, provocant que experimenti emocions que afectin directament a les seves ocupacions:

  • sentiments de cansament i fatiga

  • confusió

  • ansietat

  • desorganització

  • estrès




Per tal de garantir la integració òptima de la persona en el seu medi i entorn habitual, la terapeuta ocupacional juntament amb la família, aborda les funcions alterades que presenta l’individu, informant i assessorant sobre possibles adaptacions de l’entorn i millores de l’ambient desenvolupant una ocupació satisfactòria diària i cercant l’equilibri ocupacional adaptat a la nova situació.


Els objectius que es planteja la Teràpia Ocupacional per rehabilitar a la persona que ha tornat al seu domicili després de l’ingrés hospitalari per afectació de COVID-19, són:



  • Maximitzar independència i funcionalitat en les activitats de la vida diària, activitats productives, activitats d’oci i temps lliure i descans.

  • Evitar el sedentarisme, procurant equilibri entre les àrees ocupacionals, ajustant el temps dedicat a les activitats de la vida diària, activitats productives, activitats d’oci i temps lliure i descans.

  • Millorar les destreses sensorials i perceptuals, destreses motores i praxis, destreses de regulació emocional, destreses cognitives i destreses de comunicació i socials

  • Identificar les barreres de l’entorn i les limitacions funcionals i cognitives que impedeixin l’autonomia de la persona, eliminant-les o modificant-les segons el cas.

  • Avaluar i proposar productes de suport que facilitin la independència funcional.

  • Determinar la necessitat de dispositius de recolzament terapèutic, així com fèrules i ortesis que fomentin la independència funcional.

  • Incrementar la motivació de la persona, aconseguint la seva implicació en el tractament i ajudant-la a reinterpretar els seus rols.

  • Col·laborar en la reorientació professional o laboral de la persona.

  • Proporcionar informació sobre noves oportunitats d’oci.

  • Ensenyar a la persona a viure amb les seves limitacions.

  • Ensenyar al cuidador principal mesures d’autocura en el maneig del pacient aconseguint la màxima col·laboració per part d’aquest i evitar la sobreprotecció.

  • Ensenyar tècniques de conservació d’energia per minimitzar la despesa energètica i millorar el maneig dels símptomes respiratoris.

  • Ensenyar a generalitzar i incloure les tècniques respiratòries apreses en altres disciplines al realitzar les activitats de la vida diària.

  • Educar al familiar o cuidador sobre els nous mètodes de portar a terme les activitats de la vida diària, per facilitar l’aprenentatge i oferir el temps necessari a la persona per a realitzar-les.

  • Millorar la qualitat de vida de la persona amb afectació respiratòria, aconseguint realitzar les tasques quotidianes amb el mínim esforç i dispnea possible.

  • Evitar nous ingressos hospitalaris.

Les intervencions que realitza el terapeuta ocupacional un cop la persona ha tornat al seu domicili després de l’ingrés hospitalari per afectació de COVID-19, són:



  • Entrenament de les activitats de la vida diària, activitats productives, activitats d’oci i temps lliure en les que la persona presenti alguna limitació.

  • Aplicació dels principis ergonòmics per a la salut en les activitats de la vida diària (economia articular, simplificació de la tasca, tècniques de conservació d’energia, higiene postural). Sobretot en persones que presenten dificultats cardiorespiratòries, augmentant la tolerància a l’esforç, maneig de la dispnea i anticipació a la mateixa.

  • Adaptacions físiques i cognitives de l’entorn.

  • Planificar, dissenyar i graduar les activitats de la vida diària per aconseguir un equilibri de despesa energètica al llarg del dia i no arribar a l’esgotament i abandonament de les tasques.

  • Entrenament d’estratègies facilitadores i/o compensatòries de les funcions i/o destreses perdudes.

  • Valoració, disseny, educació i entrenament en relació a fèrules, pròtesis, ortesis i productes de suport.

  • Entrenament en l’ús de productes de suport i dispositius de recolzament terapèutic per a la realització de les activitats de la vida diària (ajudes per a l’alimentació, higiene, vestit, tasques de la llar, mobilitat, etc), activitats productives, activitats d’oci i temps lliure.

  • Entrenament de les tècniques de relaxació i de control / gestió emocional, tant per la persona afectada com pel cuidador, en relació als símptomes d’estrès post-traumàtic que pot presentar.

  • Entrenament a la família i/o cuidadors de les tècniques de maneig de la persona per potenciar la seva independència i minimitzar la sobreprotecció.

  • Valoració / ajust dels hàbits, rutines i rols de la persona que s’adeqüin a una realització satisfactòria en la ocupació del dia de forma equilibrada, atenent als dèficits que presenti la persona i les demandes requerides de la societat .

  • Activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, específicament en l’actual pandèmia del COVID-19.

  • Recolzament en el procés de recuperació psicosocial de la persona, afavorint la consolidació de una identitat positiva i la construcció d’una vida amb sentit, en la que tingui el màxim control sobre les ocupacions que realitza.